Carta de Logu noa

Fonte: https://limbanoa.wordpress.com/carta-de-logu-noa/ (Albino Pau Blog)

ATZINNOS DE ISTÒRIA

S’Istadu talianu de su presente, chin pòpulu, territòriu e acàpiu zurìdigu, chi a dies d’oje si narat Reprùbica taliana, est naschidu de facto et de jure in Casteddu sa die 19 de làmpadas 1324 a mèdiu de sos cadalanos-aragonesos chi l’aiant datu su rètulu e su nùmene de Rennu de Sardigna.
Fintzas a su 1720 fiat istadu un’Istadu soberanu ma pecosu, siat a narrer chene sa podestade de cuncordare dae parte sua acordos internatzionales (SUMMA POTESTAS), dachi fiat parte, in “olomia reale”, de una cungrega de Istados chi si naraiat Corona de Aragona, chi, in su 1516, impare a sa Coro-na de Castìglia, aiat datu sestu a sa Corona de Ispagna.
In su 1720, isortu dae sa Corona de Ispagna a rematu de sa gherra pro s’erèntzia de Càrolu II su Rennu aiat fatu olomia, in sestu de issera a cun-cordu, chin su Printzipadu de Piemonte, su Ducadu de Savòia e sa Contea de Nizza.
S’olomia si fiat numenada Rennu de Sardigna.
Su cuncordu aiat tentu agabu chin su “iscallu secherru” de sa die 3 de Nadale 1847, bonus chi s’Istadu dae cumpòsidu fiat bènnidu a esser unicà-gliu o sìtzidu, chin unu territòriu e una podestade prùbica atamanada (letzi-sladiva, esecutiva, zuicària).
Su nùmene de Rennu de Sardigna, datu a s’Istadu, fiat abarradu fintzas a s’agabu de sas primas gherras de sa rinàschida; sa die 17 de martu 1861, chin sa letze nu 4671, fiat istadu mutadu in Rennu de Itàlia.
Afatante a sos concruos de su referendum populare de sa die 2 de làm-padas 1946, s’Istadu at mutadu rètulu e nùmene in Reprùbica taliana. No est a demasia amentare chi in Sardigna tambene pro s’afìdiu a su Rennu Sardu, sos ch’aiant sustentatu sa monarchia bi l’aiant fata a sos reprubicanos.

Dae s’Istadutu a sa Costitutzione Sarda

Sa Letze costitutzionale de sa die 26 de freàgliu 1948 nu 3, chi justa pro custa a dies d’oje si sentit su bisontzu de unu metzoru forte e nou, imbeniat sa cajone sua de èssere in s’averamentu a sa dereta e a sa secura de sa Carta costitutzionale atuada dae s’Adòbiu de ordimintzu in su nadale de 1947 e bannida sa die 1u jannàgliu 1948, inuve su Rètulu V, parte II, insajaiat un’Istadu reprubicanu nou, parlamentare, de democratzia demprida e rica, cumpartida in sustentos rezonales.
S’Adòbiu de ordimintzu, audinne sas letzes costitutzionales pro bator rezones disvariadas, e tra issas sa Sardigna, sufragaiat a custas unu determi-nu francu “pròpiu”. In averamentu de sa disposta de s’art. 116 de sa Costitu-tzione, inuve s’acraraiat de «acansare sestos e acordos piessignos de deter-minu francu, cuforma a istatudos pròpios seperados chin letzes costitutziona-les».
Tocat de tenner a mente chi su sèperu de s’Adòbiu de ordimintzu na-schiat in una intzimia istòrica piessigna, a s’ora de sa muda dae sa monar-chia costitutzionale a sa reprubicana, a pustis de sos patimentos de unu disà-siu ecunùmicu, pulìticu e istitutzionale, a pustis de duas gherras mannas chi aiant chin disapiatade trisinatu a sa Natzione.
A custa intzimia istòrica, si b’annanghiat pro sa Sardigna sa disposta piessigna sua zeogràfiga, de unu bell’e totu assètiu dae su restu de su territò-riu de sa Reprùbica. De veras, s’idea de unu istadutu piessignu pro sa Sardi-gna (a disvàriu dae àteras rezones) buscaiat sustentu berdaderu in sa uta zeo-gràfica sua chi aiat intzitadu sas podestades tzentrales de s’Istadu a aprontare mèdios foras de misura: e custu antes de s’audita de sa Carta costitutzionale noa.
De veras, s’Istadutu rezonale de sa Sardigna at sa raichinas suas in di-spostas cabidianas, de issera burocràticas ministradivas prus chi non pulìti-cas, chin s’intentu a su bisontzu de una òpera mìnima a sichidura de s’òpera de reghèntzia in una rezone goi allargu, a s’ora de un’impitzu piessignu si-chidu a s’agabu de sa gherra in su mese de capitanni 1943.
Petus a custu bisontzu fiat istadu bannidu su R.D.L. 24 jannàgliu 1944 nu 21, e chin custu s’insajaiat a dura curtza unu “Cumissariadu mannu pro sa Sardigna”, aparitzu foras de misura de disallogu ministaradivu dàbile postu a serbitoria de su Capu de su Guvernu. Tocat de amentare chi tambene in duas rezones postas in sos oros de sas làcanas natzionales, sa Badde de Aosta e su Tirolu de su capu de josso, sas rajones pròpias fiant istadas sufragadas antes de s’audìtziu de sa Costitutzione: in su 1945 pro sa Badde de Aosta e in su 1946 pro s’Àdize de su Capu de susu.
Unos pacos meses a pustis, sa die 28 de nadale, fiat istada bannida sa delegàntzia de sa Reghèntzia nu 417, chi acostiaiat a su Cumissàriu Mannu su “Cussitzu rezonale”, fatu prima dae 18 e a pustis dae 24 sòtzios, destina-dos dae su Capu de sa Reghèntzia a impòsidu de su Cumissàriu Mannu e se-perados tra sos medianeris de sos sestos disvariados de sa pulìtica, de s’ecunumia e de sa curtura de sa rezone, chin s’intentu de prus importu de «ditare impòsitos pro sa delegàntzia rezonale».
Pro cantu s’insaju de Cussitzu aeret assuntu unu naturale metzanu de medianeria pulìtica, chin pacos fatorzos pro cantu pertocat su pesus in cunti-pitzu de su Guvernu, galu si trataiat de unu disallogu chin unu naturale prus che àteru burocràticu e ministradivu, a sas secus de peruna presèntzia pulìti-ca.
Fiat làdinu, sinnuncas, chi s’Adòbiu costituente aeret dèvitu serbare cu-sta disvarietade, de naturale foras de misura, tambene de natura prus che àte-ru ministradiva, averanne luego, pro sa Sardigna, s’intentu costitutzionale de s’art. 116 de sa Costitutzione.
Chin sa Letze Costitutzionale – Istadutu pròpiu pro sa Sardigna nu 3 de su 1948, b’est su sufragu de unu sestu “pròpiu” de determinu francu, non pe-tzi pro sas dispostas piessignas zeogràficas, ma tambene pro cuddas ecunù-micas-sotziales, e s’acansu pro sa prima via a sa Rezone sarda de podestades de determinu francu letzislativu e ministradivu.
Fiat istadu atrogadu tambene in idea, su sufragu de posiduras a deter-minu francu pro su pòpulu sardu, ma sas rèulas a paca dura e de agabu (me-scamente s’art. 56), de veras n’ant impitzadu s’averamentu prenu e reale. De su restu tambene sas rèulas de averamentu de s’Istadutu sardu chi sunt sighi-das no ant auditu un’averamentu dempridu e reale de unu determinu francu de sa Rezone.
Est bastante de retenner chi sas rèulas disvariadas de averamentu chi sunt sichidas in su tempus ant patidu zudissos disvariados de incostitutziona-litade.
Sinnuncas, s’Istadutu nostru pròpiu est su frutu de unu sufragu chi benit dae s’artu de una Podestade tzentrale e tzentralista, chi a manu a manu in su colare de su tempus s’est ispotzada a misura sua (a bias a cumbènia sua) de podestades disvariadas, siat letzisladivas e siat ministradivas. Custu est sin-nuncas ispricu de unu bitizu istadale e non rezonale, e fortzis prus pagu puru de determinu francu!
A rematu, unu metzoru sìtzidu de s’Istadutu de su presente non podet ordintzare s’averamentu dempridu e reale, a intentu pulìticu, de su determi-nu francu rezonale tambene e prima de totu chin cantu pertocat un’òrdine nou, allintzadu e federativu.
E duncas est patente su disvelu de su bisontzu de inghendrare una Carta Costitutzionale noa de sa Sardigna (o Istadutu pròpiu pro sa Sardigna, co-mente siat si chègliat numenare), chi siat reale e prena de ispricos democrà-ticos de su bitizu de su pòpulu sardu (e non dativa a manu larga de sa pode-stade tzentrale), de s’identitade sua, de sa curtura e de sa zeografia sua pies-signa, frutu de una democratzia a presèntzia chene su “pecu de fonte” su-pramentovadu.

Sa Carta de Logu noa
de sa Natzione sarda
(tramutada in sardu dae Albino Pau)

INDITU

RÈTULU I – ANTEPÒSIDU E RÈULAS DE FUNDAMENTU

Art. 1 – Ordimintzu de sa Sardigna in Rezone a determinu francu
pròpiu
Art. 2 – Sa Natzione sarda
Art. 3 – Su Pòpulu sardu
Art. 4 – Sa limba
Art. 5 – Imparu de s’Istòria e de sa Limba sarda
Art. 6 – Sinnos de sa Sardigna
Art. 7 – Sa Capidale
Art. 8 – Isposta de s’insaju
Art. 9 – Òperas reales

RÈTULU II – SA REZONE DE SARDIGNA A DETERMINU FRANCU

CAPU I – PODESTADES A DETERMINU FRANCU

Art. 10 – Pertocàntzias
Art. 11 – Sa Rezone a determinu francu de sa Sardigna
Art. 12 – Sestos de sa Rezone
Art. 13 – S’Adòbiu sardu
Art. 14 – Eletores reales e nono
Art. 15 – Discuncòrdiu e iscadèntzia
Art. 16 – Dura in s’ufissu de s’Adòbiu sardu
Art. 17 – Rèulas de s’Adòbiu sardu
Art. 18 – Pertocàntzias de s’Adòbiu
Art. 19 – Sestos de s’Adòbiu
Art. 20 – Legassias de su Presidente de s’Adòbiu
Art. 21 – Disassòtziu de s’Adòbiu

CAPU II – FATORZOS DE S’ADÒBIU
Art. 22 – Mandos de sos Deputados
Art. 23 – Impòsidu de una letze
Art. 24 – Aparitzos pro letzes pròpias
Art. 25 – Zura de sos Deputados
Art. 26 – Òbricu de cussitzos desemplados de s’Adòbiu
Art. 27 – Abaloru de sas legassias de s’Adòbiu
Art. 28 – Adòbios prùbicos
Art. 29 – Letze Istadutària
Art. 30 – Audita de sas testimonias iscritas de sa ministratzione de
cada annu e de annos disvariados
Art. 31 – Letze de Intentu
Art. 32 – Còmpudu Sotziale
Art. 33 – Iscritos Piessignos

CAPU III – FATORZOS DE SA REGHÈNTZIA

Art. 34 – Sa Reghèntzia de sa Rezone a determinu francu
Art. 35 – Su Reghente
Art. 36 – Agabu fortzatu dae s’ufissu de Reghente
Art. 37 – Su Visurreghente
Art. 38 – Sos Reghentes de ufissu
Art. 39 – Presèntzia de sa Reghèntzia de sa Rezone a determinu francu
a sos adòbios parlamentares
Art. 40 – Dispostas de Letze

CAPU IV – SU MAJORE DE SARDIGNA

Art. 41 – Fatorzos de su Majore de Sardigna
Art. 42 – Sèperu de su Majore de Sardigna

RÈTULU III – MINISTRATZIONE, FINÀNTZIA, DEMÀNIU, PROPIE-
DADE E SECURITADE

Art. 43 – Fatorzos de ministratziones de cussorja
Art. 44 – Finàntzias
Art. 45 – Cuncordu tributàriu
Art. 46 – Dispostas pro sa crèschita de una renta noa
Art. 47 – Presèntzia a sa defessa de sa Reprùbica
Art. 48 – Polizia

RÈTULU IV – RÈULAS DE SAS CUSSORJAS A DETERMINU
FRANCU

Art. 49 – Cuncordu intranàbile
Art. 50 – Fatorzos ministradivos
Art. 51 – Finàntzia a determinu francu
Art. 52 – Sas Cumonas
Art. 53 – Olomia de sas Cumonas
Art. 54 – Sas Provintzas

RÈTULU V – RELATOS DE SA REZONE A DETERMINU FRANCU
CHIN S’ISTADU TALIANU E SA CUMONIA EUROPEA

Art. 55 – Presèntzia a su Cussitzu de sos Reghentes de ufissu de sa
Reprùbica
Art. 56 – Impòsidu letzislativu de sa Rezone a determinu francu
Art. 57 – Suzetivitade in sa Cumonia europea
Art. 58 – Demprida de sos acordos
Art. 59 – Apellu a sa Corte costitutzionale
Art. 60 – Cussitzu istadutàriu

RÈTULU VI – DISPOSTAS ÙRTIMAS E A TEMPUS

Art. 61 – Impòsidu de iscuntrobu
Art. 62 – Mudas de s’ordimintzu de sas podestades

CARTA DE LOGU DE SARDIGNA

RÈTULU I
Antepòsidu e ideas de fundamentu

Su Pòpulu Sardu, pro cantu li pertocat in su profetu sa faina de s’apoderare e metzorare sa libertade democràtica, at torra conchistadu sa die 26 de freàgliu de s’annu 1948 sos insajos francos suos de sa reghèntzia pròpia.
Su tempus coladu dae cuddu sufragu at fatu prus malas a aguantare sas discumbènias de s’Istadutu a Determinu Francu e Pròpiu, làdinas bell’e dae sa die a pustis de su bannu.
A sessant’annos dae custu bannu sa Sardigna acrarat su relatu chin sa podestade de s’Istadu e a rematu chin sa Cumonia europea.
Ispricat s’identitade sua matessi de cumonia.
Ordimintzat sos insajos e rèulat sos relatos suos in su sinnu de unu su-stentu francu e a idea sua chin sas àteras Natziones e Rezones de sa Reprù-bica, ditanne torra sa Costitutzione, meledata a su sentidu de su determinu pròpiu de sos sardos de eris e de oje.
S’Istadutu Pròpiu est sustentadu dae tres pianas a fundamentu:
– Sa Sardigna est s’ìsula prus forànea in su Mediterràneu chi faghet parte de
sa Reprùbica taliana e pro custu còberat una olomia de sa terra sua chene
làcanas e de profetu chin sa parte de su continente de sa Reprùbica e chin
su restu de sa Cumònia europea;
– Sa Sardigna est una Natzione chin una terra sua, un’istòria sua, una limba
sua, costumàntzias suas, curtura sua, identitade e intentos disvariados dae
cuddos de sa Natzione taliana e assortit in sene totu sas curturas e sas tzi-
vilidades chi sunt istadas afatantes s’una a s’àtera in s’Ìsula dae prima de su
etu nuràzicu fintzas a dies d’oje. Tenenne a remiru sa libertade relizosa e
su sentidu de sos natios suos, sufragat sas raichinas cristianas antigas de
duamitza annos de sa cumonia sarda, logu de cròmpida de su caminu longu
de su pòpulu de Sardigna. Justa pro custu ministrat e cuntipitzat in pode-
stade chin una delegàntzia de insaju inuve sa Rezone a determinu francu de
Sardigna est dotada de una soberania parinale a cudda de s’Istadu
tzentrale, cumpartida in audita cuforma a custa Carta de Logu sarda;
– Sa Sardigna est sa piana de s’insaju de s’Istadu talianu a su presente, chi
justa sa Lutrina: «… àteru no est si non s’antigu Rennu de Sardigna ir-
mannitu intro de sas làcanas suas…» naschidu sa die 19 làmpadas 1324 e
in sos séculos fatu a s’asperghes chin su sàmbene e su sudore e sa gadda de
sos sardos.

Sa Sardigna tenenne a incuru sa identitade e su piessignu suo e sos biti-zos istòricos suos, pulìticos e curturales intro de sa Reprùbica taliana si dotat de una Carta de fundamentu o Carta de Logu chi punnat a:
– averare sa podestade a su determinu francu dempritu;
– amaniare su cuncordu intranàbile cuforma a s’idea de su sustentu, cun-
cordu de su sòtziu e amparu de sas cumonias minores e de sas limbas
de minorias;
– defessare e metzorare su ecosistema sardu;
– defessare sa libertade de su sestu e de su mandu a su travàgliu;
– acrescher su prospore e sa calitade de sa vida de totu sos natios sardos;
– fagher metzorare s’abitu de su pòpulu sardu e de sos àteros pòpulos de sa
Reprùbica e de su Cumonia europea;
– acrescher su fatorzu suo e sa disposta euro-mediterrànea chi li pertocat.
A sustentu de sa Carta de fundamentu o Carta de Logu b’est s’atrogu chi:
a) Su Pòpulu sardu est unu pòpulu de Europa chin identitade piessigna, ch’at un’istòria sua, una limba sua, una curtura sua, costumàntzias suas, una terra sua.
b) Su Pòpulu sardu atrogat su mandu de destinare su ostinu suo, cuforma
a cantu cufirmant sa Carta de s’ONU, s’Acordu internatzionale de sos mandos tziviles e pulìticos, s’Acordu internatzionale de sos mandos e-cunùmicos, sotziales e curturales, s’Iscrita de Helsinki, sa Carta de Pari-zi e cuforma a cantu destinat sa Entima bàndita de soberania impitata dae s’Adòbiu Rezonale de sa Sardigna sa die 22 de freagliu 1999.
c) In sas vistas de una delegàntzia a cuncordu foras de relatu chin sa Re-
prùbica taliana afortit, fiantzat e apretat sa pràtica pro lograre sa liber-
tade e una justissa pàrina sotziale; meledat sas ideas de su sustentu, de
de sa securitade e de sa paghe.
d) Sos mandos istòricos non si podent pretzetare dachi est pertocàntzia de sos Sardos – e petzi de issos – a los ministrare.

ART. 1 – Ordimintzu de sa Sardigna in Rezone a determinu francu pròpiu
1) Sa Sardigna s’ordimintzat in Rezone a determinu francu pròpiu.

ART. 2 – Sa Natzione sarda
1) Su pòpulu sardu, sa terra de Sardigna e de sas ìsulas suas, su mare e su chelu in supra de sa terra, su logu, sa limba, sa curtura e s’erèntzia curturale, chi si latit e chi non si latit, de sa Sardigna sestant sa Natzione sarda.
2) Dachi Natzione est, sa Sardigna ministrat s’ufissu suo de determinu fran-cu ordintzànnesi chin custa Carta de fundamentu in Rezone a determinu francu pròpiu, in armùdiu chin sa Costitutzione reprùbicana e tenenne a re-miru s’idea chi meledat s’abitu in cumonia chin sos pòpulos de sa Cumonia europea.
3) Sas podestades de sa Rezione a poderiu francu benint dae su pòpulu sardu e sunt ministradas tenenne a remiru sa Carta de Logu sarda e sas ideas chi sunt fundamentu de sa Costitututzione reprùbicana, in armùdiu chin sa En-tima universale de sos mandos de s’òmine.
4) Sa sustàntzia prima de su determinu francu de su pòpulu suo est in sas cumònias ch’ant àpitu abitu in sa terra issoro in su colare de sos sèculos.

ART. 3 – Su Pòpulu sardu
1) Su pòpulu sardu est totu sa parinalia de sos sardos ch’ant abitu intro e in foras de s’Ìsula e de totu sos chi entimant de fagher parte de isse.
2) Sa Rezone sarda sustentat a incuru su bannu, a mèdiu de sos mèdios de relatu, de sas ideas curturales e istòricas chi sunt a fundamentu de sa identi-tade piessigna de su pòpulu sardu, afortit sos òbricos curturales, sotziales e ecunùmicos chin sas Cumonias sardas in foras de s’Ìsula e las sustentat in su bisontzu.
3) Sa Rezone rèulat chin letzes suas sa presèntzia de sos disterrados a sas e-letziones pro su rennou de s’Adòbiu sardu.

ART. 4 – Sa limba
1) Su Sardu, paris a su Talianu, est sa limba ufitziale in sa terra de sa Rezone a determinu francu. Totu sos ch’ant abitu in Sardigna tenent su mandu de connoscher e de impitare ambas duas limbas.
2) In sa cussorja de s’Alighera, su cadalanu at paris sufragu.
3) A su gaddulesu, a su tataresu, a su tabarchinu tocat tutoria parinale in sas cussorjas chi lis pertocant e intro de sas làcanas de illaitzu.
4) Justa sas letzes apostas sa Rezone e sos Insajos sardos fiantzant s’impreu de sa limba sarda e de sas limbas disvariadas faeddadas in sa terra sua e po-nent mèdios e aparitzos chi faghent bisontzu pro n’afiantzare sa connoschen-tzia e s’impreu.

ART. 5 – Imparu de s’istòria e de sa limba sarda
1) S’istoria, sa curtura e sa limba sarda sunt imparos obricados in sas iscolas de cada òrdine e gradu de s’Ìsula.

ART. 6 – Sinnos de sa Sardigna
1) Sa Sardigna est dotada de sinnos pròpios chi ne mèdiant s’identitade e ne rèulat s’impitu chin letzes de s’Adòbiu suo.
2) Sa pannera de sa Sardigna est cussa de sos Bator Moros: a campu biancu rucratu a ruju chin onzunu de cada cartu una conca de moru fascada in cher-veddos bortada a s’àtera ala de su pinnone.
3) Sa die de s’audita de custa Carta est festa de sa Natzione sarda.
4) Su cànticu sardu est “Su patriotu sardu a sos feudatàrios”.
5) Su ditzu de sa Rezone a determinu francu est “Fortza paris”.

ART. 7 – Sa Capidale
1) Sa Capidale de sa Sardigna est Casteddu chi est tambene sìtiu a dura lon-ga de s’Adòbiu, de sa Reghèntzia, de su Cussitzu pro sos determinos fran-cos.

ART. 8 – Acraru de insaju
1) Sa Rezone a determinu francu est parte de sa Reprùbica taliana e de sa Cumonia europea.
2) Sos relatos tra sa Rezone a determinu francu e s’Istadu tzentrale sunt me-ledatos dae s’idea de sa dechidesa parinale istititzionale.
3) Sa Rezone a determinu francu est fiantzera in Sardigna de sos mandos chi non si podent dissacrare de s’òmine entimatos dae sa Costititutzione taliana e dae totu sufragatos. Est controitu calesiat sestu de disvàriu pro cantu perto-cat sa natzionalidade, sa natura, sa casta, sa limba, sa relizone, sas ideas pulì-ticas, sa uta sotziale o de sa pessone.
4) Sa natzionalidade sarda est sufragada, che a sa natzionalidade taliana, pro totu sos chitadinos sardos, chene tenner in contu s’abitu e su logu de s’istripile issoro.
5) Su lograre, costoire e perder de sa natzionalidade sarda, che a sa tutela sua, est pretzetadu chin letze de s’Adòbiu sardu chi si cuformat a sos matessi rètulos rechestos dae sas letzes de s’Istadu pro sa natzionalidade taliana.

ART. 9 – Fainas reales
1) Sa Reprùbica sufragat sas cajones istòricas, ecunùmicas e pulìticas de sas dispàrinas tra sa Sardigna e totu sas àteras rezones continentales e fiantzat a sa Rezone a determinu francu, pro chi las ministret, sas dotas chi faghent bi-sontzu a su prospore ecunùmicu, sotziale e curturale.

RÈTULU II

Sa Rezone a determinu francu de sa Sardigna

CAPU I – PODESTADES DE DETERMINU FRANCU

ART. 10 – Pertocàntzias
1) A sa Rezone a determinu francu, e petzi a issa, pertocat s’amàniu e sa podestade de fagher letze in sa sustàntzia de s’interessu suo, tenenne a remi-ru sos fundamentos de su sustentu, de s’amparu tra sos pòpulos europeos e de su suncurru francu tra natzionalidades e rezones chi bivent impare in sa Reprùbica taliana, in armùdiu chin sa Costitutzione reprùbicana, sas rèulas de sa Cumonia europea, sa delegàntzia cumunitària e sos òbricos tra natzio-nes.
2) Sa Rezone no at pertocàntzias in tema de:
– defessa militare de su logu de s’Istadu;
– dinari;
– ministratzione de sa justissa;
– relatos dipromàticos chin àteros istados.
3) Sa Sardigna contat che a un’Istadu internatzionale in sos relatos chin sa Cumonia europea justa a cantu apostivigat custa Carta de Logu.
4) Sa Rezone insajat Ufissos suos in àteros Istados Cumonitàrios e extracu-monitàrios bastu ch’apat torracontu a allogare, tambene chin sos insajos de sas cussorjas issoro, relatos curturales e negossos.

ART. 11 – Sa Rezone a determinu francu de Sardigna
1) Sa Rezone a determinu francu de Sardigna est su sestu pulìticu de deter-minu francu de sa Natzione sarda, e a mèdiu de custu issa acrarat chin s’insaju s’identitade sua e ministrat s’ufissu de sa podestade de su determinu francu pròpiu.
2) Tocat a sa Rezione de esecutare sas letzes de s’Istadu.

ART. 12 – Sestos de sa Rezone
1) Sunt sestos de sa Razone a determinu francu de Sardigna:
– S’Adòbiu sardu;
– Sa Reghèntzia de sa Sardigna e su Reghente;
– Su Majore de Sardigna.

ART. 13 – S’Adòbiu sardu
1) S’Adòbiu sardu est medianeri de su pòpulu sardu.
2) S’Adòbiu sardu est amaniadu dae 60 Deputados; capit su Reghente e su Visurreghente, chi sunt deputados in su Logu eletorale de Rezone, e 58 De-putados seperatos in sas Cussorjas eletorales de provintza.
3) Ant a resurtare Reghente e Visurreghente de sa Rezone sos candidados chi dent aer buscadu su nùmeru prus mannu de votos annanghenne sos votos logrados in su Logu eletorale de Rezone a cuddos atzividos de su totu, in sas Cussorjas eletorales de provintza, dae sa lista o cumonia de listas chi los ant espressados.
4) Sas votassones pro deputare a su Reghente e a su Visurreghente de sa Re-zone, chi si parant a cropa ambos paris a sas eletziones, e cuddas pro sos 58 Deputados sunt atuadas petzi chin un’ischeda ebia inuve no est auditu de e-spressare, a pena de cassu, votos irzantos.
5) Sos iscannos in sas cussorjas eletorales de provintza sunt cumpartidos a tales de fiantzare sas listas o sas cumonias de listas ch’ant logradu unu nù-meru de auditas prus mannu una medianeria in s’Adòbiu, contanne tambene a su Reghente e a su Visurreghente, de nessi 35 Deputados.
6) A s’ora de parare sas listas de sos candidatos in sas Cussorjas rezonales e provintzales sos medianeris de sas listas e de sas cumonias de listas intregant a sos ufissos eletorales chi lis pertocant e de s’Adòbiu de sa Sardigna un’iscritu, atestatu a justera, chi capat a minutu su sestu de sa Reghèntzia chi, si a bentura diat aer resessita bona, custas matessi si leent su cuntipitzu de averare.
7) S’Adòbiu benefìtziat de determinu francu pro cantu pertocat ordimintzu, finàntzia e ministratzione.

ART. 14 – Eletores reales e nono
1) Est eletore chie est iscritu in sas listas eletorales de sa Rezone. Si podent deputare sos chi sunt naschidos in Sardigna e chie at abitu in una cumona de sa Rezone dae nessi chimbe annos.

ART. 15 – Discuncòrdiu e iscadèntzia
1) S’ufissu de Deputadu de s’Adòbiu de sa Sardigna, foras de sos sìnnicos, de sos Assessores e de sos Cussitzeris de sas cumonas chin a mancu de 5.000 natios, est a discuncòrdiu chin calesiat àteru ufissu prùbicu, eletivu e de reghèntzia.
2) Sos Deputados de s’Adòbiu de sa Sardigna elezidos o inditados a àteru ufissu prùbicu agabant su fatorzu issoro a sa de deche die a pustis de s’intima letzìtima de sa eletzione o inditu. Dae s’ora s’Adòbiu acudit, a su primu adòbiu bonu, a los cambiare.

ART. 16 – Dura in s’ufissu de s’Adòbiu
1) S’Adòbiu de sa Sardigna est deputadu pro chimbe annos.
2) Sas eletziones de s’Adòbiu nou sunt bannitas dae su Reghente de sa Re-zone e devent esser fatas in su tretu de tempus tra su 10 de aprile e su 30 de maju de s’annu de s’iscadèntzia de sa Letzisladura. Sa delegàntzia de su bannu de sas eletziones devet esser prubicada antes chi nche colet sa de ba-rantachimbe die antes de sa die diata pro sas votassones.
3) S’Adòbiu nou s’assortit intro de sas vinti dies dae aer deputadu a sos ele-zidos a mèdiu de una cramata de su Reghente de sa Rezone in ufissu.

ART. 17 – Reulamentu de s’Adòbiu sardu
1) Su reulamentu intranàbile de s’Adòbiu de sa Sardigna est auditu e mutatu chin sa majoria de 2/3 de sos Deputados.

ART. 18 – Pertocàntzias de s’Adòbiu
1) S’Adòbiu de sa Sardigna est s’aparitzu letzisladivu de sa Rezone, mèdiat s’olomia de sa Natzione sarda e de su pòpulu suo e n’acrarat su bitizu. Su-stentat su fatorzu pulìticu de sa Rezone e est fiantzeri de s’averamentu de su sestu de sa Reghèntzia rezonale e cada annu, in s’intzimia de s’adòbiu obri-cadu de su mese de làmpadas, ne iscuntrobat s’averamentu.
2) S’Adòbiu sardu, intro duos meses dae s’allogu de sa letzisladura, depudat su Defessore tzìvicu de sa Sardigna chin majoria de 2/3 de sos sòtzios in sas primas duas votassones o chin su chertu a determinu, in sa de tres votassone, tra sos duos aspirantes ch’ant logradu prus votos in sa de duas votassone.

ART. 19 – Sestos de s’Adòbiu
1) Sunt sestos de s’Adòbiu sardu:
– Su Reghente;
– Su Cussitzu de Reghèntzia;
– Sas Legassias a dura longa;
– S’Atopu de sos Capos de tropa e sas Tropas de cussitzu.
2) Su Reghente, su Cussitzu de reghèntzia e sas Legassias a dura longa e sos Reghentes de tropa sunt destinados chin sas rèulas pretzetatas in su Reula-mentu intranàbile de s’Adòbiu.

ART. 20 – Legassias de su Presidente de s’Adòbiu
1) Su Presidente est su relatore ufitziale de s’Adòbiu, ne deretat sas fainas, est su fiantzeri de s’apricu e de su remiru de su Reulamentu, isperpeddat pro cantu pertocat su retzire o nono sos sestos de letze iscuntrobanne chi custos, tambene in sa simana de chistionu e de aprou, non capant agherios in azìri-mu chin sa Costitutzione reprùbicana, chin s’Istadutu, chin sas rèulas de sa Cumonia europea, e siant, tambene, dotados de una cumbeniosa testimonia iscrita a copertura de su gastu e ministradiva e de ghia làdina chin sas letzes rezonales a su presente.
2) Su Reghente trasladat sos Intentos de leze, intro sete dies dae s’audita is-soro dae parte de s’Adòbiu, a su Majore pro su bannu.
3) Su Reghente si n’istat dae su votu.

ART. 21 – Disassòtziu de s’Adòbiu
1) S’Adòbiu est disassotziadu:
– bonus chi si nche bessit dae postu sa majoria de sos sòtzios suos;
– bonus chi benit a mancare sa majoria a pustis de s’audita de una pregunta de disafidu;
– in s’intzimia de s’afartzu de sa Costitutzione reprùbicana, de custa Carta de Logu e de sa letzisladura de su presente;
– in s’intzimia chi no apat tentu a incuru su tempus de agabu de entima obri-cada reulada dae letzes natzionales o rezonales o, bonus chi no acudat, intro de 40 dies, a cuformare rèulas de letzes rezonales, entimadas contracostitu-tzionales dae cundennas ghetadas de sa Corte Costitutzionale;
– pro more de bessita dae postu de su Visurreghente intradu a càmbiu de su Reghente;
– pro more de impitzu a dura longa de su Visurreghente intradu a càmbiu, chi lu faghet disàbile a sa legassia de s’ufissu, iscuntrobadu dae su Tribuna-le de Cassatzione a rechesta de s’Adòbiu sardu.
2) Su disassòtziu de s’Adòbiu podet esser impostu dae su Reghente suo o dae 2/3 de sos Deputados.
3) Su disassòtziu est amaniadu dae delegàntzia cajonada dae su Presidente de sa Reprùbica, a pustis de una legassia de su Cussitzu de sos Ministros, in-tesu ch’apant su Cumitadu parlamemtare pro sas fainas rezonales.
4) Chin sa delegàntzia de disassòtziu est assortidu unu Cumitadu de tres chi-tadinos chi diant poter esser deputados a s’Adòbiu rezonale, chi cuntipitzat sa ministratzione de cada die chi tocat a sa Reghèntzia de sa Rezone e a sas fainas de apretu e no a pellongu, assussegatas a s’audìtziu de s’Adòbiu nou. Su Cumitadu bannit sas eletziones chi devent esser averatas intro tres meses dae sa die diata de sa delegàntzia de disassòtziu e assortit su primu acorru de s’Adòbiu deputadu.
5) In s’intzimia chi non b’apat audìtziu, a s’ora de su disassòtziu de s’Adòbiu, de su Còmpudu de acraru, sos gastos potent esser assoltos cum-partidos in dòighi partes tenenne a incuru sa dota de su Còmpudu de s’annu coladu.

CAPU II – FATORZU DE S’ADÒBIU

ART. 22 – Mandos de sos Deputados
1) S’Adòbiu sardu non si podet dissacrare, sos Deputados suos ant sos ma-tessi mandos de sos Deputados de sa Reprùbica.
2) Cada sòtziu de s’Adòbiu est medianeri de su Pòpulu sardu e ministrat s’ufissu suo chene tropeas de legassia peruna.

ART. 23 – Impòsidu de una letze
1) S’impòsidu de una letze tocat a sos Deputados de s’Adòbiu, a sa Zunta rezonale, a sos Cussitzos Provintzales, a sos Cussitzos Cumonales, chi ca-daunu a contu suo o tot’impare siant medianeris de unu tropèliu de nessi 10.000 natios, e a su pòpulu sardu chin impòsidos firmatas dae 10.000 eleto-res.
2) Sos sestos de letze entimatos chi si podent retzire devent esser imbiados dae su Reghente de s’Adòbiu, pro sa disposta de amparu, a sas Legassias a dura longa, e a pustis devent esser imbiados a su Sòtziu chi los iscudrignat e los aproat artìculu pro artìculu e, de su totu, chin votassone a s’agabu.

ART. 24 – Fundòrios letzislativos pròpios
1) Sos sestos de letzes in relatu a sa Letze Istadutària e a sas dispostas chi pertocant s’ordimintzu pulìtcu, ministradivu e de còmpudu de sa Rezone sunt auditos dae s’Adòbiu chin duas votassones afatantes a tasida non de mancu de tres meses e a majoria secherra de sos sòtzios suos.

ART. 25 – Zura de sos Deputados
1) Su Reghente e su Visurreghente de sa Rezone, e sos Deputados elezidos, in su primu adòbiu de sa letzisladura, faghent zura de esser afidiatos a sa Costitutzione de sa Reprùbica e a sa Carta de Logu de sa Rezone a determi-nu francu de sa Sardigna e de ministrare s’ufissu issoro petzi pro more de su torracontu de su Pòpulu sardu.

Art. 26 – Òbricu de cussitzos desemplados de s’Adòbiu
1) S’Adòbiu de sa Sardigna s’assortit de podestade in sas primas dies fitia-nas de sos meses de freàgliu, làmpadas e santugaini.
2) S’assortit a desempladu pro more de s’impòsidu de su Presidente suo o a rechesta de su Reghente de sa Rezone e de unu cartu de sos sòtzios suos.
3) S’Adòbiu s’assortit chin sas rèulas acraradas in su Reulamentu.

ART. 27 – Importu de sas legassias de s’Adòbiu
1) Sas legassias de s’Adòbiu de sa Sardigna non balent si no est presente sa majoria de sos sòtzios suos e si non sunt atzetatas dae sa majoria de sos pre-sentes, foras chi siet pretzetata una majoria pròpia.

ART. 28 – Adòbios prùbicos
1) Sas adunàntzias de s’Adòbiu sunt prùbicas. S’Adòbiu, tambene, pro s’iscuntrobu de chistiones piessignas podet destinare, chin votu cuncordu de sos sòtzios suos, de s’assortire in adòbiu secretu.

ART. 29 – Letze Istadutària
1) Intro ses meses dae su bannu de custa Carta de Logu in sa Gazeta
Ufitziale de sa Reprùbica taliana, s’Adòbiu sardu audit, chin sas rèulas acraradas pro sos fundòrios letzisaladivos pròpios de s’art. 24, a majo-ria secherra de sos sòtzios suos, sa letze Istadutaria.
2) Sa letze devet aer dispostas pro cantu pertocat:
– nùmeru e acansos de sos Reghentes de Reghèntzia;
– rèula de aparitzu de s’intzimia de indeputabilitade e discuncòrdiu de sos Deputados e de sos Reghentes de Ufissu de sa Reghèntzia;
– rèula de aparitzu de sos referenda de pregunta, de estinta e de impòn-nida;
– rèulas pròpias de audìtziu de sas dispostas cumonitàrias;
– rèula ordimintzada de sos acordos chin sas àteras Rezones talianas e europeas in sas matèrias chi pertocant a sa Rezone;
– rèula ordimintzada de su càmbiu de su Reghente chin su Visurre-
ghente in sas intzimias apostivigadas dae custa Carta de Logu;
– ordimintzu e rèula de sos determinos francos de cussorja.

ART. 30 – Audita de sas testimonias iscritas de cadaunu e de paritzos
annos

1) S’Adòbiu audit cada annu, intro de sa die 31 de nadale, su Còmpudu de acraru de s’annu e de paritzos annos datos a connoscher dae sa Zunta rezo-nale.
2) In s’intzimia de farta de su tempus acraradu in su comma cabidianu su còmpudu a tempus podet esser assortu, chin letze, pro unu tempus chi non nche brinchet sos duos meses e, comentesisiat, intro e non foras de sa die 1a de martu de s’annu in relatu.
3) S’Adòbiu de sa Rezone intro de su mese de martu de s’annu afatante, pa-rat a sa Corte de sos Còmpudos pro su zudissu de parinia sos contos ùrtimos de s’annu cabidianu.
Sa Corte de sos Còmpudos isperpeddat intro de 45 dies e su Parlamentu l’audit in sas 60 dies afatantes.
4) Sa farta de audita de sos iscritos de su còmpudu o de sos contos in su tempus acraradu dae custu Istadutu est cajone a rematu de derruta de s’Adòbiu sardu.

ART. 31 – Letze de Intentu
1) Pro poter apretziare sa uta de su metzoru sotziale e ecunùmicu e de su ter-ritòriu de sa Sardigna, intro de novanta dies dae s’allogu suo, s’Adòbiu re-zonale a impòsidu de sa Zunta, audit sa Letze de Intentu.
2) Sa Letze de Intentu capit sas afatantes sustàntzias rennoatas, cuformadas a sa calitade mèdia de sos istandard europeos, e sos inditos:
a) iscuntrobu de sa disposta sòtziale e ecunùmica de sa Rezone;
b) disposta de su gastu de sas Rezione;
c) mèdios ecunùmicos e ordimintzos de disposta;
d) disposta de sas serbitorias e de sas serbitorias prùbicas;
e) acraru de sos intentos in totu sas partes chi pertocant sa faina de
sa reghèntzia;
f) tempus de iscuntrobu de su profetu e de sa pissichida de sos intentos
chi non nche brinchent sos duos annos.

ART. 32 – Còmpudu Sotziale
1) Intro de sa die 31 de martu de cada annu s’Adòbiu rezonale audit, a pustis de s’ impòsidu de sa Zunta rezonale, su Còmpudu Sotziale.
2) Su Còmpudu Sotziale:
– capit totu sas sustàntzias e sos iscuntrobos chi pertocant su resumu, tam-bene sas dotas e sos mèdios impreados, de sos fatorzos de sas partes disva-riadas de sa ministratzione rezonale;
– acrarat su riellu de profetu sotziale logradu dae sa ministratzione rezonale in su pissichire, a proe de sos sòtzios disvariados de sa sotzietade sarda, de sos intentos sotziales e ecunùmicos acrarados;
– isponet sos rematos logrados in s’acraru de sos zestos ministradivos.

ART. 33 – Iscritos Piessignos
1) Sa Zunta rezonale intro de un’annu dae su bannu de custa Carta de Logu asservit a s’audita de s’Adòbiu s’acàpidu ordimintzadu e cumpartidu a temas e in sestos de sa delegàntzia rezonale ch’est in su presente.
2) S’acàpidu e s’ordimintzu de sos iscritos de sas letzes de su presente, justa comente sunt istadas auditas dae s’Adòbiu sardu, destinant sos iscritos pies-signos de totu sas letzes e de sas rèulas de sa Rezone a determinu francu de sa Sardigna.
3) Su fatorzu de intentu lezislativu de s’Adòbiu sardu s’ispricat a mèdiu de sa muda, su cussertu e su escruire de sas delegàntzias capitas in sos iscritos piessignos.

CAPU III – FATORZOS DE SA REGHÈNTZIA

ART. 34 – Sa Reghèntzia de sa Rezone a determinu francu
1) Su Reghente e sa Reghèntzia sunt aparitzos esecutantes de sa Rezone.
2) A sa Reghèntzia tocant sos fatorzos esecutantes e pretzetados.
3) Su Reghente ordintzat, ghiat e deretat su travàgliu de sa Reghèntzia.
4) Su nùmeru e sos acansos de cadaunu Reghente de ufissu e Reghèntzias sunt destinados dae letze istadutària.

ART. 35 – Su Reghente
1) Est deputadu chin sufragu a deretura, de totu e in secretu. Sa eletzione sua est reulata chin letze rezonale, a remiru de cantu est acraradu dae s’art. 13 de custa Carta de Logu sarda.
– Su Reghente est su medianeri de sa Rezone a determinu francu de sa Sar-digna;
– depudat e rajat a sos Reghentes de ufissu rezonales;
– relatat a s’Adòbiu, intro 10 dies dae su bannu de sos rematos eletorales, sa lista, chin sas pertocàntzias a relatu, de sos Reghentes de ufissu de sa Re-ghèntzia rezonale;
– est su capu de sa Reghèntzia rezonale chi assortit, reghet e ne deredat e or-dimintzat sas fainas;
– est su fiantzeri de s’averamentu de su sestu de letzisladura;
– est su capu de sa Ministratzione rezonale;
– bannit sos reulamentos rezonales e inditat sos referenda;
– acudit a mantenner s’assentu prùbicu a mèdiu de sa Pòlizia de s’Istadu, chi in sa Rezone pertocat pro s’impreu e s’impitu a sa Reghèntzia rezonale.

ART. 36 – Agabu fortzatu dae s’ufissu de Reghente
1) Su Reghente agabat dae s’ufissu pro more de:
– afartzu de sa Costitutzione reprùbicana, de custa Carta de Logu e de sa le-tzisladura de su presente chin su fundòriu acraradu dae su comma 3u de su secutante art. 37;
– bessida dae postu;
– a pustis de s’audita, chin su votu de tres partes duas de s’Adòbiu sardu, de una rechesta de disafidu, in relatu a su mèdiu acraradu chin Reulamentu in-tranàbile;
– pro impitzu a dura longa, iscuntrobadu dae su Tribunale de Cassatzione a rechesta de s’Adòbiu sardu, chi lu faghet inàbile a ministrare s’ufissu.

ART. 37 – Su Visurreghente
1) Su Visurreghente est deputadu impare a su Reghente de sa Rezone a de-terminu francu de sa Sardigna.
2) Su Visurreghente est parte de sa Reghèntzia rezonale e ministrat su fator-zu de Reghente pro s’Averamentu de su Sestu de Reghèntzia.
3) Intrat a postu de su Reghente in s’intzimia de un’agabu suo.

ART. 38 – Sos Reghentes de ufissu
1) Cada unu Reghente de ufissu est fiantzeri de sos fatorzos dempridos in to-tu sas fainas chi lu pertocant e in cumonia pro totu sos fatorzos dempridos dae sa Reghèntzia.
2) Onzi Reghente de ufissu podet esser disafidiadu e entimadu chin votu ca-jonatu e a majoria de totu dae parte de s’Adòbiu.
3) Su Reghente a pustis de sa bessida dae postu, de sa escrujone dae s’ufissu dae parte de su Reghente matessi, de disafidu dae parte de s’Adòbiu de unu Reghente de ufissu, intro de 15 dies acudit a su càmbiu, dànnenne relatu bànditu a s’Adòbiu chi, a sa prima adunàntzia secutante, abiat sos fatorzos pro sa zura de su Reghente de ufissu nou.

ART. 39 – Presèntzia de sa Reghèntzia de sa Rezone a determinu francu a
sas adunàntzias de s’Adòbiu
1) Sos sòtzios de sa Reghèntzia rezonale ant su mandu de presèntzia a sas adunàntzias de s’Adòbiu sardu e de sas Legassias a dura longa.

ART. 40 – Dispostas de letze
1) Sa Reghèntzia rezonale podet, in intzimias de bisontzu e de apretu, ban-nire delegàntzias chi apant importu de letze.
2) Bonus chi sa Reghèntzia rezonale atzetat una delegàntzia de letze, sa die matessi la devet parare pro chi siet tramutada in letze a s’Adòbiu sardu chi, tambene siat disassotziadu, est a posta assortidu e si colloit intro de chimbe dies.
3) Sas dispostas perdent su profetu dae s’incumintzu, si non sunt tramutadas in letze intro barantachimbe dies dae su bannu issoro. S’Adòbiu sardu, de contras, podet reulare chin letzes sos relatos zurìdicos bessidos a campu pro cantu pertocant sas dispostas non tramutadas.
4) Sas dispostas de letze non tramutadas dae s’Adòbiu sardu non podent es-ser ribicadas.

CAPU IV – SU MAJORE DE SARDIGNA

ART. 41 – Fatorzos de su Majore dee Sardigna
1) Su Majore de Sardigna ministrat s’ufissu de fiantza pro su remiru – dae
parte de sos sestos istitutzionale de sa Rezone – de sa Costitutzione, de custa Carta de Logu Istadutària e de sa letzislatzione de su presente, cuforma a su fundamentu de parinalia de assentu e de su sustentu de sos aparitzos de me-dianeria democràtica de su territòriu de sa Sardigna.
2) Bannit sas letzes rezonales; postu chi s’abitzet de sa non justesa de sas rèulas de audìtziu, de s’esistèntzia de rèulas chi siant in azìrimu chin sa Co-stitutzione e chin custa Carta Istadutària, o non siant ordimintzadas chin sa letzislatzione de su presente o siant chene avocu de gastu, cràstinat chin ca-jone bàndita, 15 dies a pustis de aer retzidu sos iscritos de relatu, sas letzes a s’Adòbiu pro las torrare a iscudrignare. Comente sisiat, sas letzes sunt ban-nitas bastu chi siant auditas de su totu dae s’Adòbiu.

ART. 42– Sèperu de su Majore de Sardigna
1) Su Majore de Sardigna est seperadu dae s’incumintzu de sa letzisladura de s’Adòbiu sardu, in s’adunàntzia afatante a cudda de su sèperu de su Re-ghente e de s’Ufissu de sa reghèntzia de s’Adòbiu matessi, dae unu Cussitzu sestadu dae sos Deputados de s’Adòbiu sardu e dae Parlamentares natziona-les e europeos deputados in terra rezonale e dae sos Sìnnicos seperatos in sas Cumonas de sa Rezone.
2) Su Presidente de s’Adòbiu, intro 15 dies dae s’allogu suo, assortit su Cus-sitzu eletivu e lu tenet a poderiu sa reghèntzia.
3) Su sèperu de su Majore est a majoria de su de tres duos de sos ch’ant su mandu a su votu in sas primas tres votassones. Postu chi chi non si logret su quorum cuformadu, sichit sa de bator votassone de chertu a determinu tra sos primos duos seperatos in sa de tres votassone. Resurtat elezidu su candi-datu ch’at logradu sa majoria de sos votos.
4) Su Reghente de s’Adòbiu intro 15 dies dae sa bessida dae postu o agabu de su Majore assortit s’Adòbiu, justa su 1u comma, pro su sèperu de s’afatante suo.

RÈTULU III

Ministratzione, finànzia, demàniu, patrimòmiu e securitate

ART. 43 – Fatorzos de ministratzione
1) Su cuntipitzu de sa Rezone s’averat tenenne a incuru s’idea de sa distinta tra fatorzu pulìticu e fatorzu de ministratzione.
2) Tocat a su fatorzu de inditu pulìticu sa nòmina e sa estinta de sas pesso-nes fiantzeras de sas funtziones ministradivas.
3) Su Defessore tzìvicu de sa Rezone, a rechesta de sos chitadinos chi tenent a incuru su torracontu, iscuntrobat chi sos fatorzos ministradivos siant cu-formados a s’idea de su sustentu, de sa sitzitesa e de s’impartzialitade.

ART. 44 – Finàntzias
Sa Rezone at una finàntzia sua, ordimintzada paris a cussas de s’Istadu e de sa Cumonia europea, in armùdiu chin sas ideas de s’ajutu e de su su-stentu, in sos mèdios apostivigados dae sos artìculos afatantes.

ART. 45 – Cuncordu tributàriu
1) Sa Rezone, tenenne a remiru sa rèula cumonitària e in s’averamentu de su determinu francu tributàriu, in armùdiu chin s’art. 119 de sa Custitutzione reprùbicana, chin letze aposta audita dae s’Adòbiu de sa Sardigma chin duas legassias secutantes a tasida non minore de tres meses, cuncordat sas rèulas de sas rentas tributàrias suas, insajanne tribudos suos e atzetanne cuddos i-stadales de su presente, chi si podent coberare in su territòriu rezonale.
2) Pro cada tributu sunt acrarados piessignos universales, rèulas pro los lo-grare, pessones obricadas e afranchidas e dispostas a relatu.
Arreanne sa letze rezonale justa sos commas cabidianos, sa podestade de a-crarare e incuntzare totu sos tribudos de su presente insajados chin letze de s’Istadu est acansada sa pertocàntzia a sa Rezone Sardigna.
3) A sa Rezone tocant, pro cantu pertocat su territòriu, sas rentas fiscales chi dependent dae travàglios cuntipitzados in Sardigna, asservitas a impostas, dae sòtzios chi no ant abitu, pro letze e pro tributu, in s’Ìsula. A sa Rezone sunt, tambene, acansados sos pacamentos in relatu a s’impitu de sos benes allogados in su territòriu e cuddos de profetu de su logu.
4) Intro ses meses dae s’audita de s’Istadutu, in acordu tra Rezone e Istadu est acrarada sa parte de sos tribudos fiscales logrados in su territòriu rezona-le de nch’imbiare a s’Istadu pro more de sa disposta a su gastu chi pertocat a s’Istadu.

ART. 46 – Dispostas pro s’acrèschida de una renta noa
1) Sa Rezone pro sustentare s’acrèschida ecunùmicu de s’Ìsula chin s’ajutu de sa Cumonia europea e de s’Istadu:
– audit s’Intentu zenerale de sas serbitorias prùbicas;
– insajat su logu francu chi capit totu su territòriu suo;
– rèulat un’aparitzu de un’acàpiu territoriale, de profetu e chene impitzos, pro carrare tzente e mercantzias dae e a sa Sardigna chin sa Penìsula taliana e sas Natziones de sa Cumonia europea;
– de acordu chin sa Cumonia europea amaniat ajutos ecunùmicos a sas
sotziedades chi travàgliant in su territòriu rezonale pro sustentare sa chirca
tecnolòzica, sos allogamentos produtivos, su sestu e sa vènnita de sa produ-tzione isulana in sos marcados talianos e de totu sas àteras natziones;
– audit un’intentu a dura longa, sustentadu dae sas dotas finantziàrias i-stadales, de annoare cada chimbe annos, pro sustentare s’Acrèschida noa
curturale, sotziale e ecunùmica de s’Ìsula. Custu intentu, ministradu dae sa Rezone, devet esser deretadu a sa escrujone de su totu e a gradu a gradu de sas disecunumias a rematu de s’isularietade, de s’istentu sòtziu-ecunùmicu e de sas serbitorias prùbicas a paragone de sa mèdia s’Istadu e comente su-stentu a sa tutoria e a s’abaloru de s’identitade natzionale de sa Sardigna.

ART. 47 – Presèntzia a sa defessa de sa Reprùbica
1) Sa Rezone chin sas dotas destinadas dae s’Istadu pro s’impitu dae parte de sa Ministratzione militare de tretos de territòriu de s’Ìsula pro sa defessa e sa securitade natzionale ordimintzat e averat unu disinnu de chimbe annos de impreos de profetu ordintzadu a assimitzu de s’Acrèschida noa justa s’artìculu cabidianu.

ART. 48 – Polizia
1) A mantenner s’assentu prùbicu b’acudit su Reghente a mèdiu de sa poli-zia de s’Istadu, chi in sa Rezone depennet in sa pertocàntzia de sas rèulas, pro s’impreu e s’impitu, dae sa Reghèntzia rezonale. Su Reghente podet pe-tire s’impreu de sa fortza armada de s’Istadu.
2) Bellegai, su Guvernu de s’Istadu podet leare sa deretura de sa securitade prùbica, a rechesta de sa Reghèntzia de sa Rezone a determinu francu de sa Sardigna paris chin s’Adòbiu sardu, e in intzimias foras de misura a impòsi-du suo, bonus chi sunt in arriscu su torracontu de s’Istadu e sa securitade sua.
3) Su Reghente at tambene su mandu de imponner, chin rechesta acrarada a su Guvernu de sa Reprùbica, sa bessita dae postu o su disallogu a foras dae s’Ìsula de sos fatorzeris de polizia.
4) Sa Reghèntzia rezonale podet ordimintzare castas pròpias de polizia mini-stradiva pro s’amparu de serbitorias e incuros piessignos.

RÈTULU IV

Rèulas de sas Cussorjas a determinu francu

ART. 49 – Cuncordu intranàbile
1) Sa Rezone a determinu francu de sa Sardigna est ordimintzada dae sas Cumonas e dae sas Provìntzas comente sestos de olomia e de cumonia de cada Cumona.
2) Sa Rezone a determinu francu sustentat sas Cumonias muntagninas.

ART. 50 – Fatorzos ministradivos
1) Sos fatorzos ministradivos tocant a sas Cumonias, foras chi pro pràtica de acàpiu, siant assoltos dae sas Provìntzas o dae sa Rezone, semper tenenne a incuru s’idea de sustentu e de disposta.

ART. 51 – Determinu francu finantziàriu
1) Sos insajos de cussorja ant unu determinu francu finantziàriu e de gastu.
– Ant determinu francu de tributu, intro de sas làcans de sa letze rezonale.
– Retzint sos sustentos traslatados dae sa Rezone, dae s’Istadu e dae sa Cu-monia europea.
– Lis tocat parte de sos pacamentos logrados in su territòriu issoro.

ART. 52 – Sas Cumonas
1) Sas Cumonas sunt sa sustàntzia de sa reghèntzia a determinu francu de su pòpulu sardu e ministrant a nùmene e pro contu de sa cumonia.
2) Sa Rezone a determinu francu fiantzat su determinu francu de sas Cumo-nas chi lu ministrant a incuru de custa Carta de Logu sarda e de sos inditos de sa Rezone. Sa letze de s’Adòbiu sardu rèulat sa cumpartidura de sas dotas aenne a remiru s’importu de fundamentu de s’esistèntzia de sas Cumonas minores.
2) Sa Rezone sustentat s’adòbiu tra sas Cumonas.
3) Sas Cumonas, dae mente issoro, si podent assortire, o fagher olomias o cumonias de sas Cumonas pro ministrare s’ufissu de sos fatorzos issoro in sos sestos apostivigatos dae sa letze rezonale.
4) S’Adòbiu sardu rèulat chin letze sua s’eletzione de sas Reghèntzias cu-monales.

ART. 53 – Olomia de sas Cumonas
1) Sa Rezone pro more de fiantzare sa mentzus calitade de sas serbitorias prùbicas e su gastu minore de sas ministratziones, chin letzes rezonales prò-pias, sustentat s’olomia de sas Cumonas e insajat sa Chitade Metropolidana de Casteddu, sos aparitzos a relatu de ministratzione sunt amaniados dae sos sìnnicos de sas Cumonas chi bi bident torracontuo o dae medianeris issoro.

ART. 54 – Sas Provintzas
1) Sas Provintzas sunt insajos de mediania deputados in secunnu gradu, e-spressados dae sos sìnnicos de sa cussorja. Sa letze istadutària ne apostivigat aparitzos, fatorzos, amànios e sestos de eletzione.

RÈTULU V

Relatos de sa Rezone a determinu francu
chin s’Istadu tzentrale e chin sa Cumonia europea

ART. 55– Presèntzia a su Cussitzu de sos ministros de sa Reprùbica
1) Su Reghente de sa Rezone a determinu francu est presente a sos adòbios de su Cussitzu de sos Ministros de sa Reprùbica, chin sa uta de ministru e chin votu destinativu, a s’ora chi siant in chistionu rèulas letzislativas o di-spostas, chi sunt de pertocàntzia de s’Istadu, e chi si podent atuare in su ter-ritòriu de sa Sardigna.

ART. 56 – Impòsidu letzislativu de sa Rezone a determinu francu
1) S’Adòbiu sardu podet parare a sos duos Adòbios votos e intentos de letze in temas de importu pro sa Rezone a determinu francu.
2) Sa Reghèntzia sarda, bonus chi iscuntrobat chi s’apricu de una disposta de s’Istadu benit a esser a discàpidu de s’Ìsula, podet petire de la tasire in Sar-digna.
3) Sa rechesta òbricat su Guvernu Tzentrale a obretare dae novu sa disposta tasida o sa delegàntzia de inapricu in su territòriu de sa Sardigna.

ART. 57 – Sutzetivitade in sa Cumonia europea
1) Sa Rezone a determinu francu, a mèdiu de su Reghente de sa Rezone a determinu francu, o de unu Reghente de ufissu sardu dae isse deputadu, est presente a su sestu de rèulas e dispostas de sa Cumonia europea chi perto-cant a deretura sa Sardigna.
2) Su Reghente de sa Rezone a determinu francu est presente chin votu de-stinativu in su Cussitzu de sos ministros europeos bonus chi sunt in chistionu dispostas e rèulas chi pertocant a deretura sa Sardigna.
3) Sa Rezone a determinu francu de sa Sardigna, pro more de sos piessignos suos istòricos, zeogràficos e pulìticos justa a cantu sufragatu dae s’Istadutu de determinu francu impitadu in su 1948 e in cuncordu chin s’Antepòsidu e chin custa Carta de Logu, rechedet su sufragu de su mandu de trona in sos adòbios de su Parlamentu europeu.

ART. 58 – Demprita de sos acordos
1) Est acansadu a sa Rezone a determinu francu, intro de sas làcanas de sas pertocàntzias acraradas in custu Carta de Logu, de esecutare sos acordos de sos cuntratos internatzionales pro cantu pertocat su territòriu rezonale.

ART. 59 – Apellu a sa Corte costitutzionale
1) A mèdiu de legassia leata a majoria de sos deputados destinados, s’Adòbiu sardu:
– imponnet apellu de incostitutzionalitade in sos chertos de acansu a-crarados dae sa Costitutzione de sa Reprùbica;
– assolvet sa Reghèntzia rezonale a parare rechesta pro chertu de acansu e a si parare petus a sa Corte costitutzionale.

ART. 60 – Cussitzu istadutàriu
1) Est insajadu chin letze de s’Adòbiu sardu, chi lu rèulat, su Cussitzu ista-dutàriu chin sa legassia de determinare si sas letzes de s’Adòbiu sardu sunt cuformadas a sa custa Carta Logu e de determinare sas cundierras dàbiles cumbinatas tra sa Rezone a determinu francu, sas Cumonas, sas Provintzas e tra sos insajos de sos aparitzos a determinu francu.

RÈTULU VI

Dispostas ùrtimas e a tempus

ART. 61 – Impòsidu de iscuntrobu
1) S’impòsidu de iscuntrobu de custa Carta de Logu tocat a s’Adòbiu sardu, a sa Reghèntzia de sa Rezone a determinu francu e a vintimitza eletores.

ART. 62 – Mudas a s’ordimintzu de sas podestades
1) Bonus ch’apat in intentu mudas a s’ordimintzu de sas podestades de sa Rezone a determinu francu, s’impòsidu de iscuntrobu devet esser auditu dae s’Adòbiu de ordimintzu de su pòpulu sardu in s’intzimia de trasladu de per-tocàntzias a s’Istadu e dispedidu, simpescasu a pustis chi su referendum de atòliu s’est impostu, a su Parlamentu de sa Reprùbica chi intro de trinta dies dae su trasladu lu podet obretare.
2) S’ordimintzu de sa Natzione sarda in Rezone a determinu francu de sa Sardigna intro de sas làcanas de sa Reprùbica taliana non nche rajat sos mandos istòricos suos.